Tal i com vaig prometre, reprenc el tema de la Luciole MC30 que estic construint.

No refaré exactament tot el que vaig perdre de l’antic web ja que no en guardo còpia. Només recordar que aquest projecte va venir a substituir el d’una maqueta de DC3 d’uns 2,5 mts. d’envergadura, els plànols del qual estan a la vostra disposició.

D’entrada teniu els tres vídeos que també es van perdre els quals intenten explicar tot el procés de creació de les costelles de l’aparell. Des de la creació de les plantilles partint dels planells, passant per l’estabilització del material fins a la confecció de tot el joc de costelles.

El material és el Clorur de polivinil expandit el qual es comercialitza amb el nom de dues marques possibles: Klegecell o Airex. Aquest material existeix en varies densitats diferents. La densitat recomanada per l’enginyer, en aquest cas, és d’entre 40 i 50 Kg/m3. S’utilitza habitualment en la confecció de vaixells de fibra de vidre. El Klegecell es fa servir per reomplir les parets del casc entre la fibra exterior i la interior del vaixell. El sanwitch Fibra/Klegecell/Fibra té una resistència i lleugeresa extraordinària.

Es tracta d’un material molt resistent. El de 40gr/m3, concretament, té una resistència a la ruptura per cisallament de 7 kg./cm2. Cada costella convenientment encolada i muntada a l’ala té una resistència al cisallament d’uns 150 kg. Donat que l’avió té unes 44 costelles i, en el supòsit que la càrrega fos igual a cadascuna d’elles, les costelles suportarien uns 6.600 kg. de càrrega al cisallament o, el que ve a ser el mateix, 33 G.

Com que el Klegecell s’encongeix lleugerament amb la temperatura, per evitar que s’encongeixi i es trenqui deixant l’avió a la intempèrie, cal estabilitzar-lo sotmetent-lo a uns 70º de temperatura durant 24 hores, abans de tallar-lo a la mida.

De moment, aquí van els videos.

Un cop tallades les costelles, em vaig llençar a la construcció del timó de profunditat i el timó de cua. Per això cal fer empalmes en la fusta de contraplacat d’okumé. Per a fer empalmes, la fusta s’ha llimar al biaix per que encaixi perfectament una amb l’altre. Per que el lloc empalmat no tingui menys resistència que la fusta mateixa, la longitud de la zona llimada ha de superar unes 10 vegades el gruix de la fusta a empalmar.

El següent vídeo ho explica millor. He accelerat una mica els vídeos per que siguin més curtets.



També vaig haver de corbar tot el contraplacat que cobreix la part del davant del timó de profunditat.
Primerament s’ha de submergir la zona a doblegar en una canal de desaigua dels sostres (per exemple) durant unes 24 hores. Després cal anar-lo doblegant a poc a poc amb l’ajuda d’una mica de vapor i un fotimer de pinces. Aquí teniu el procés.



El timó de direcció té unes peces d’alumini en aliatge 2017. En el següent vídeo, es veu el procés de construcció de la peça que, lligada amb cargols al timó de direcció, es connecta amb els pedals amb cables d’acer per dotar-lo de control. Un cop acabada la peça, l’he sotmès a un bany per anoditzar-la químicament i l’he pintat amb laca de poliuretà. Però això ja no es veu en el vídeo.



El resultat final ha estat aquest.

Osti, quina currada, veig que has estat força entretingut aquests dies..., mentre nosaltres fem cacharrets a escala tu els fas de veritat!!! jaja.

Per cert, quan penjis els videos, fes-ho amb el botó de l'editor que te el dibuix del video, aleshores fas un copy de l'enllaç al Vimeo i un paste al lloc on diu la direcció, d'aquesta manera et quedarà millor.

M'he pres la molèstia de rectificar els que has penjat en els dos post del tema.

Salut i ànims, per cert l'estrena el faràs a la Cerdanya o a un altre lloc?, Quan tens previst acabar-lo?

Moltes gràcies pels consells, David. A partir d'ara ho faré com dius.
És clar que será a la Cerdanya. Concretament, a l'aeròdrom d'Alp. Però, abans d'enlairar-lo, hauré de fer moltes proves de rodadura per terra i, abans d'això, s'ha d'acabar.
Només haig d'afegir que, he estat distret si, però que sense l'ajuda d'en Jordi Navas i en Rafel Muriach ara estaría encara bastant perdut.
M'han ajudat molt més del que es pensen. I encara m'en caldrà més d'ajuda.
A l'Alvar ja li vaig comentar l'altre dia que aquest estiu haig d'enxapar les ales i que és una operació que requereix unes tres o quatre persones.
A més, és una operació delicada i s'ha de fer amb certa rapidesa. Això vol dir que cal un parell d'essajos i, finalment, executarla. O sigui, un matí.
Penso que seria una bona manera de recompensar-ho acabant el matí amb una costellada a casa, al costat de l'obra feta.
Des d'aquí llenço la proposta a tots els amics del club.
salut

Ottia muxaxo!!
no pensaba que t´agues ajudat tan, pots comptar amb el que vulguis ja saps i si hi ha costelladeta, si cal "engancharem" hasta un gat fins que quedem "doblaos" jejejeej.
salut

Si las senyora et deixa tornar a repetir-ho, cap problema. Són dues ales .....