Be, per fi l'altre tema que m'interessa. La construcció "surgiendo de la nada".
Com va dir el nostre amic Groucho Marx, "Surgiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cimas de la miseria".
El que proposes es pot fer de moltes maneres. Només cal que estiguem tots d'acord en una. Je, je. És el més difícil.
1. Que el club destini un pressupost i un lloc que sigui el "Taller del club". Sembla difícil, però amb bons contactes a l'ajuntament i engrescant al jovent i les escoles de la comarca podriem aribar a tenir un pressupost i un local social. Només caldria que, a més, alguns de nosaltres estessim disposats a dedicar unes hores als nanos, al club i al local de forma totalment altruista.
A sudamèrica es funciona així i, a més, les empreses que subministren material es foten d'hosties per ser les que més material coloquen gratuitament als clubs.
Ara bé. Si la visió que es té d'un club és la d'un ranxo particular, això és imposible.
2. El que poroposes tu. Comprar eines a mitges. Però això té l'invonenient de crear un club d'ins d'un altre club. Els que comparteixen material i els que no.
Particularment, no m'agrada ja que és excloent.
3. Deixar-se d'hosties i compartir les eines que cadascú té al taller, junt amb alguna que altra cervesa i, obviament, sense que ningú vulgui treure cap benefici particular. Ja he dit mil vegades que el meu taller està obert a qui vulgui, sempre i quan sigui soci del club. Doncs, bé. La solució passa per que tothom faci el mateix. Ja ens coneixem al camp de vol i ja sabem com trenquem els avions no?. Doncs potser toca començar a saber com els construiïm. Trobo que és molt més enriquidor.
salut.